lunes, 28 de enero de 2013

SOMRIURES

Somriure, a vegades em pregunto perque ho faig i d'altres el contrari. Ara mateix em sento indiferent, ni feliç ni trista i considerant el meu estat actual respecte amics, estudis i amors tindria que estar donant vots d'alegria per tot arreu.


Amics, sembla ser que tot em va bé, a l'escola tinc bona gent al meu voltant, diferent a la que sempre m'havia envoltat potser em recorden a aquelles persones amb les que jugava quan era petita. Gent humil, que les seves preocupacions son les de la vida quotidiana i que no intenten trepitjar-se els uns als altres, són persones que crec que m'ha ensenyat a mi a ser persona. Gracies a ells comenso a vlaorar la dificultat d'obtenir alguns béns materials, m'ha nfet entendre que el món es complicat i que les coses no estan regalades, que no tot es del color de rosa que a vegades em semblava que era. Són ells els que m'estan ajudant a ser la persona que crec que vull ser en aquesta vida.



Estudis, la cosa esta calmada, no apuro fins a l'ultim moment i resar perque tot surti bé o com jo esperava, la feina constant i l'nteres en apendre esta donant els seus fruits despres de cuantre anys de vagancia en una escola on no et regalaben res. Aqui novament torno a ser aquella nena que realmnet s'interesava per loes coses que toquen i no per tonteries de nenes de sobre de la diagonal.



I amors, enamorada em sembla que estic, almenys tot es perfecte, ell m'estima jo l'estimo, ens estimem, ens fem feliços, em cuida i em fa sentir protegida. Cada cop que sento les seves mans rodejant la meva cintura un remoli recorre cada part del meu cos. Es la persona que desitjava desde ben petita tenir al meu costat.



Exacte. tot em va bé, tot es com sempre havia desitjat, la vida que imaginava al fi la tinc, pero perque no somric? perque em sembla que em falta alguna cosa, perque sentu un buit tan gran dins meu? crec que es la falta de no poder compartir la felicitat amb qui desitjaria... l'anyorança de qui tantes vegades t'ha fet plorar o t'ha privat de la felicitat que ara tens, i que ara com una tonta donaria tot per tornar enrere pel simple fet de tornar a sentir la teva veu...



 t'estimo mama.

1 comentario:

  1. T'he trobat de casualitat
    I apassionada t'he llegit
    La joia que he sentit
    En arribar al final
    M'ha obert el cor de bat a bat.

    Des de la distancia que ens separa
    T'he sentit de nou a prop
    I a traves del teu escrit
    La meva nina la meva Mar
    Amb la mama has parlat.

    Soc aqui, filla, Mar
    Omple el buit amb el meu amor
    Un amor gran, veritable i etern
    Que per sempre mes sera teu,
    Sigui jo aqui i tu alla,
    Sigui jo alla i tu en un altre cami
    Sigui ara o dema
    La mama, la teva mama, sempre sempre t'acompanyara.

    T'estimo filla meva.
    Gracies per estimar-me.

    ResponderEliminar